Entrevista amb… Ismael Prados
LaCatània.com: En espontani, què et suggereix la paraula … Catània?
Ismael Prados: Bé podria ser un dels noms que definissin Catalunya. Si la terra dels polonesos és Polònia, la dels primers catlans es pot anomenar Catlània. Cinc-cents anys més tard, degut a la evolució natural de cada llengua a la comoditat, hauríem elidit la L i diríem Visca Catània!. …i a l’inrevés; com us sona Catanyes?
LC: Quin és, segons la teva opinió, el millor moment del dia per prendre xocolata?
IP: Per berenar. Aporta energia i una lleugera estimulació sense atipar, així arribem a un sopar lleuger disminuint la feina digestiva i afavorint la son. Penseu, a més, que la acció antioxidant de la xocolata s’anul·la quan la barregem amb llet (Anti-cáncer; Dr. David Servan-Schreiber, ed Espasa Calpe 2008).
LC: ¿Conserves alguna recepta familiar secreta?
IP: Bunyols d’anís fets com anelles. L’amassat s’assembla al del… ups! Si és secreta…
LC: El record més actual que tens amb xocolata?
IP: Jalisco, Texaco, Madagascar, Equador… Les africanes, més masculines i agrestes, amb records d’escorça amargant; m’agraden amb l’oli d’oliva, les patates xips o com a cobertura d’un Sacher de prunes àcides. Les sud-Americanes, pel contrari, cremoses i femenines, avainillades com ho és un bon tabac, ideals per un Rom Colombià o de Guatemala, fantàstiques per a aquest triumvirat de la Sobretaula que us proposo: tabac, rom, cafè, i, naturalment, xocolata com a greix amorosidor excepcional i vertebrador de tota la tessitura de torrats. Les centreamericanes són cremoses però àcides com ho son els pebrots, son vives i, de fet, les millors per la fruita. Al meu entendre, és clar. Haig de confessar que la xocolata és una de les meves passions més “primeres” (cronològica i visceralment, és clar).
LC: Per últim, a qui aconselles que posi una catània a la seva vida?
IP: A tots els membres del Tribunal Constitucional.
Entrevista realitzada al cuiner Ismael Prados el 1/4/2010
