Tot el que abasta la xocolata
La història de la xocolata es remonta molt abans que les xocolatines, la crema de cacau i els productes xocolatats han inundat les prestatgeries dels comerços de tot el món … estem parlant de la “era del cacau”. Sota aquest nom anem a conjuntar tots els fets que es van succeir en l’època precolombina. Anteriorment al descobriment d’Amèrica i, amb ella, la difusió de la xocolata per Europa, el cacau era conreat fa més de 2500 anys pels maies. Es consumia com a vigoritzant i com a remei per a augmentar el desig sexual, però el seu ús menys conegut va ser el de moneda de canvi. De fet, Hernán Cortés pagava als seus soldats amb cacau, el que exemplifica a la perfecció la magnitud de la importància d’aquesta planta a l’Amèrica en l’època del seu descobriment pels navegants europeus, més acostumats a una moneda molt més allunyada al concepte de intercanvi.
photo © 2008 João Makray | more info (via: Wylio)
Amb la colonització d’Amèrica, molts aliments s’aprofiten del sabor del cacau per donar-li un toc al qual el paladar europeu no estava acostumat. Per això, ràpidament es difon el seu ús juntament amb altres aliments vinguts del “Nou Món”.
Però el món de la xocolata no ha estat estàtic fins als nostres dies, sinó que està en constant evolució, buscant noves formes d’elaboració, nous mercats, nous reptes de superar. Quan va ser descobert pels conqueridors espanyols, el cacau es consumia juntament amb mel a manera d’edulcorant i vainilla per aromatitzar, però a Europa es va canviar la mel per sucre i la vainilla per canyella. Això exemplifica perfectament l’evolució del consum del cacau.
Actualment, amb l’arribada de la cuina experimental i els nous mercats (producte de bellesa, afegit per a la dieta, saboritzant, etc.), el cacau ha arribat a un estatus molt difícil de superar per altres productes equivalents en aquest o altre sector del mercat. D’aquesta manera, la xocolata no només s’ha convertit en un element habitual a la cuina de qualsevol llar de tot el món, sinó que representa la idea de com un producte pot arribar a significar alguna cosa molt més enllà del que, en un principi té establert per la societat que l’acull.





