Crispetes i xocolata
De segur que més d’una pel·lícula ens ha fet deixar de banda les crispetes i ens ha fet decantar per una temptadora peça de xocolata. I és que de xocolata en va ple el cinema. Com no hi pot fer acte de presència una substància tan deliciosa, que desperta tanta passió i que dóna tant de joc a la sensualitat i a la imaginació? Des de comèdies musicals fins a drames, hi ha pel·lícules en què la xocolata hi és ben present i en d’altres si més no hi fa una contribució metafòrica.
Sens dubte les pel·lícules més arravatadament xocolateres són el musical “Willy Wonka i la fàbrica de xocolata” (Gene Wilder,1971) i l’espectacular “Charlie i la fàbrica de xocolata” (Tim Burton, 2005), totes dues basades en el llibre homònim de l’escriptor gal·lès Roald Dahl. En aquesta imaginativa història en què es premia la bondat del nen Charlie, ens submergim en rius de xocolata i llaminadures, guiats per l’inefable senyor Wonka.
Però no tots els directors de fàbriques de xocolata cinematogràfiques tenen tan bones intencions com en Willy Wonka; si no, penseu en les sospitoses tasses de xocolata que serveix Isabelle Huppert a “Merci pour le chocolat” (Claude Chabrol, 2000). També n’hi ha de menys intrigants i força més tendres, com el tímid fabricant de xocolata enamorat d’una mestra xocolatera a “Les émotifs anonymes” (Jean Pierre-Améris, 2010), traduïda al castellà per “Tímidos anónimos”, una comèdia romàntica encara en cartellera.
És clar que les més deliciosament sensuals són aquelles en què l’art de cuinar n’és el principal protagonista. A “Chocolat” (Lasse Halström, 2000) assistim al despertar de tot un poble gràcies al descobriment del plaer a través de les receptes de xocolata que Vianne Rocher (Juliette Binoche) prescriu a la seva bomboneria. I a la mexicana “Como agua para chocolate”(Alfonso Arau, 1992), basada en una novel·la de Laura Esquivel, també hi descobrim el poder alliberador de l’art, de l’art culinari per ser més precisos.
La llista encara és més llarga, però en algunes, no ens deixem enganyar, de xocolata de veritat n’hi trobarem més aviat poca, si de cas serveix per crear un títol suggerent (Fresa y chocolate, 1993). Ah! I no ens oblidem de la famosa frase xocolatera de Forrest Gump: “My mama always said: ‘life is like a box of chocolates, you never know what you’re gonna get’. La meva mare sempre deia: “La vida és com una capsa de bombons, mai no sabem el que ens tocarà”.
